12.- EL DIVORCI

Quan un matrimoni es vol divorciar, té tot el dret a fer-ho legalment. Normalment això no hauria de perjudicar a ningú dels que es volen divorciar, sinó que portaria avantatges, ja que si es volen divorciar hauria de ser per alguna raó important. Però clar, això es podria efectuar fàcilment si són només les dues persones, i no hi ha criatures entre aquestes dues; però en l'existència dels fills, la situació es complica més.

Com hem dit abans a vegades les relacions entre un matrimoni poden arribar a ser insoportables, per això és millor separar-se i divorciar-se, mes queda pendent el tema dels fills.
Sovint els pares es preocupen per aquest tema (altres no), i es pregunten per si els perjudiquen amb els diferents comportaments que tenen, i això ho valorem positivament.

En la meva opinió crec que s'ha d'intentar "aguantar" i tirar endavant, perquè el fet de que els pares es divorciïn afecta als fills sentimentalment de manera negativa, i al lloc d'això apareixen problemes psicològics i fins i tot socials. Però si es veuen baralles entre els pares, s'escolten insults entre ells, etc, això encara afecta més al nen que hi ha a casa, i en aquest cas és millor separar-se l'un de l'altre i divorciar-se. Llavors queda pendent el tema de la relació entre els fills i els pares després del divorci.
Aquest tema s'ha de tractar amb molta cura, ja que no és una simple relació, sinó que pot influenciar molt en el fill, en aquell moment, o més tard.
Depèn de qui tingui la custòdia del fill o dels fills, la situació canvia una mica. Si la té la mare ella els ha de tractar amb molta atenció, i amabilitat, i sempre amb el sentiment maternal, els ha de parlar bé i tractar amb molta naturalesa. A més a més no m'agrada el comportament d'algunes mares, que en treure's la custòdia dels fills, aprofiten la situació per fer néixer un odi dels fills envers al seu pare, i dir que el motiu de que s'hagin separat és que el pare era un mal marit, i no es comportava com ho havia de fer, i això complica la relació entre el fill i el pare.
Si és el pare qui treu la custòdia dels fills, també el fet canvia una mica depèn de quin tipus de pare. Ell els ha d'intentar entendre, parlar amb ells, donar-los temps, fer sortides en què hi hagi un contacte amb els fills, ...
Però el fet important queda en que la relació entre els pares i els fills ha de ser molt bona i positiva. Per exemple: si la mare té el fill o els fills, el pare els ha d'anar a visitar, els ha de portar regals, els ha d'intentar entendre i ajudar si tenen algun problema, els ha de donar el sentiment d'un pare que es preocupa pels seus fills, ...; i si és el pare qui té el fill o els fills, la mare ha d'anar a visitar, podrien fer sortides junts en què es puguin relacionar durant un temps determinat, preocupar-se per ells, trucar-los, preguntar per les seves notes, ...

En conclusió els pares divorciats han de ser conscienciats de que tenen fills i de que els tenen que cuidar i saber entendre'ls, i és igual el fet de que estiguéssin separats.