13.- LA LLEI DE DEPENDÈNCIA

1.- La llei de promoció de la Autonomia Personal y Atenció a les persones en situació de dependència i a les famílies d'Espanya, més coneguda com "La Llei de Dependència".
La llei va ser aprovada el 5 de març del 2006 pel president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, en una acte públic. El 20 d'abril del 2006 va ser aprovada pel Consell de Ministres, i el 30 de novembre del 2006 va ser aprovada de forma definitiva en el Ple del Congrès dels diputats amb una àmplia majoria.

2.- El Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la dependència. El Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència es constitueix amb l’objectiu de promoure l’autonomia personal i garantir l’atenció i protecció a les persones en situació de dependència a tot el territori de l’Estat espanyol amb la col·laboració i participació de totes les Administracions Públiques en l’exercici de les seves competències. El Sistema a més es configurarà com una xarxa d’utilització pública que integra, de forma coordinada, centres i serveis, públics i privats degudament acreditats (Article 6) Es crearà el Consejo Territorial del Sistema para la Autonomia y Atención a la dependencia com a instrument de cooperació per a l’articulació del Sistema i estarà format per l’Administración General del Estado, les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. (Articles 8 a 12)

3.- Definicions clau. Autonomia és la capacitat de controlar, afrontar, i prendre, per iniciativa pròpia, decisions personals sobre com viure d’acord a les normes i preferències pròpies així com de desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària. (Article 2.1)
Dependència és l’estat de caràcter permanent en el que es troben les persones que, per raons derivades de l’edat, malaltia o discapacitat, i lligades a la falta d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, precisen de l’atenció d’una o altres persones o ajudes importants per a la realització de les activitats bàsiques de la vida diària o, en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental, d’altres ajudes per a la seva autonomia personal. (Article 2.2) Activitats bàsiques de la vida diària són aquelles que permeten a la persona desenvolupar-se amb un mínim d’autonomia i independència, tal com: la cura personal, les activitats domèstiques bàsiques, la mobilitat essencial, reconèixer persones i objectes, orientar-se, entendre i executar ordres o tasques senzilles. (Article 2.3)
4.- Requisits per a ser beneficiari. Seran titulars dels drets establerts a la llei els espanyols que compleixin els següents requisits: • Trobar-se en situació de dependència en alguns dels graus establerts. • Residir al territori espanyol i haver-ho fet durant cinc anys, dels quals dos hauran de ser immediatament anteriors a la data de presentació de la sol·licitud. Per als menors de 5 anys el període de residència s’exigirà al qui tingui la guarda i custòdia. Les persones que reunint els requisits anteriors, no tinguin la residència espanyola es regiran per la llei orgànica 4/2000 de l’11 de gener sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social en els tractats internacionals i als convenis que s’estableixin en el seu país d’origen. El Govern podrà establir mesures de protecció en favor dels espanyols no residents a Espanya. El Govern establirà, previ acord amb el Consejo Territorial del Sistema para la
Autonomia y Atención a la Dependencia, les condicions d’accés al Sistema per a l’Atenció a la dependència dels emigrants espanyols retornats. (Article 5)
5.- Valoració de dependència. Graus de dependència. El Barem El grau i nivell de dependència es determinaran mitjançant l’aplicació del barem acordat pel Consejo Territorial del Sistema para la Autonomia y Atención la Dependencia. I que s’haurà aprovat pel Govern mitjançant Reial Decret. El barem establirà els criteris objectius de valoració del grau d’autonomia de la persona, de la seva capacitat per a realitzar les activitats bàsiques de la vida diària, els intervals de puntuació per a cadascun dels graus i nivells de dependència i el protocol amb els procediments i tècniques a seguir per a la valoració de les aptituds observades. Els tres graus de dependència es classificaran en dos nivells en funció de l’autonomia de les persones i de la intensitat de les cures que requereix. (Article 26) Grau I. Dependència Moderada: quan la persona necessita ajuda per a realitzar varies de les Activitats Bàsiques de la vida diària, al menys una vegada al dia o te necessitats d’ajuda intermitent o limitada per a la seva autonomia personal. Grau II. Dependència Severa: quan la persona necessita ajuda per a realitzar varies de les Activitats Bàsiques de la vida diària dos o tres vegades al dia, però no requereix la presència permanent d’un cuidador o te necessitats d’ajuda extensa per a la seva autonomia personal. Grau III. Gran Dependència. Quan la persona necessita ajuda per a realitzar varies de les activitats bàsiques d ela vida diària varies vegades al dia i, per la seva pèrdua total d’autonomia mental o física, necessita la presència indispensable i contínua d’una altre persona o té necessitat d’ajuda generalitzada per a la seva autonomia personal. Les diferents Comunitats Autònomes determinaran els òrgans de valoració de la situació de dependència que emetran el dictamen sobre el grau i nivell de dependència amb especificació de les cures que la persona pugui requerir. Aquests òrgans de valoració tindran en compte a més els informes sobre la salut i l’entorn en el que viu el sol·licitant, així com les ajudes tècniques, òrtesis i pròtesis que en el seu cas li hagin estat prescrites. (Article 27)