dissabte, 15 de maig del 2010

14.- UNA SITUACIÓ FAMILIAR DIFERENT...

Com ja sabem, viure en família és molt important, ja que normalment l'entorn familiar afegeix efectes positius a les persones que constitueixen aquest grup.
Normalment les famílies extenses estan constituïdes a més dels pares i els fills, per exemple: per un avi o àvia, un oncle, una tia... En el cas de la meva família no és aquest, ja que està constituïda per la meva mare, el meu pare, el meu germà, les meves dues germanes i jo.

El meu pare és el cap de família. És ell qui té la última paraula en una decisió relacionada amb cada individu de la família. Podríem dir que la meva mare és "subcap" del meu pare, però ella també té la última paraula en depèn de quines situacions, mes la seva opinió és molt important en tot!
Sense aquests dos membres no puc imaginar la meva vida, sigui com sigui. Ara bé, sense els meus germans... és possible, més bé... preferible.
La primera persona que desitjaria no haver existit en la meva vida és el meu germà. Té 14 anys, però ja es creu que en té 18. Moltes vegades ens barallem, i també es xiva molt de mi, i això no m'agrada gens (la veritat és que li torno igualment).
La meva vida estaria molt bé sense el meu germà, i també sense les meves germanes, però tot i així mai m'he imaginat sense els meus germans a casa, és que quan falta algú la casa queda totalment avorrida i no m'agradaria pas, tot i que a vegades desitjo que no existissin!!

La veritat és que moltes vegades m'he imaginat com seria la meva casa amb més persones. Per exemple que amb els meus avis visquessin amb nosaltres (que me'ls estimo moltíssim), o algun oncle o tia, ... seria diferent i divertit. El motiu principal perquè m'ho imagini és que sé que les persones que he enunciat anteriorment són molt bones i em cuidarien molt bé. La casa sempre estaria plena, així no tindria que fer moltes de les feines de la casa, no seria l'única que m'ocuparia dels meus germans, i de la casa, perquè actualment estic fent més del que hauria de fer.... Ens riuriem molt, ens podriem repartir les feines de casa, jo estaria més "mimada" perquè sé que aquests m'estimen molt, ja que els tracto molt bé i sempre em diuen "la sàvia de la família" perquè saben que sóc molt responsable. Potser fins i tot tindria més llibertat...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada