11.- LA LLIURE ELECCIÓ

Quan parlem de la lliure elecció, ens referim a que les persones, siguin del sexe femení o masculí, són lliures de triar la persona amb qui volen formar un matrimoni. A continuació tenim l'article 16 de la Declaració Universal dels Drets Humans, que fa referència a la lliure elecció:

Article 16
1. Els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motius
de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de drets iguals
pel que fa al casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució.
2. Només es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos.
3. La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la
societat i de l'Estat.

Pel que fa al compliment d'aquest article a Espanya, crec que es compleix en la majoria de les zones, ja actualment no veiem tants casos d'incompliment. No obtant això, en molts altres països no es compleix, ja que en molts d'aquests els pares tenen un paper principal, i els fills sempre han de ser obedients, sinó es consideren mal criats, i que ha han sortit del control dels pares, especialment les noies. En aquests països, arriben els casos fins que les noies no veuen el suposat marit fins el dia del casament. Amb aquest comportament estic completament i radicalment en contra. Tot i així, conec casos que els va molt bé la vida després de que s'hagin casat de la manera que he comentat anteriorment, és a dir, que no sempre té resultats negatius.

Crec que els països que tenen aquest tipus de "problema", haurien d'adoptar mesures més resistents que les que fan ara, per impedir aquest tipus d' "esclavitud" de la lliure elecció de les persones, per triar la parella, que suposadament, ha de durar tota la vida (o en la meva opinió tota l'eternitat). Però moltes vegades, aquests països passen de llarg d'aquestes situacions, i no les dónen importància. Però en realitat mereixen que les féssin cas, i que hi actuïn amb tota la responsabilitat, i sobre tot, conscienciar els pares.
La religió cristiana no admet matrimonis homosexuals, ni tampoc la musulmana, i diuen que és un pecat molt gros, i que mereix la pena de mort.
Un cas que va passar al marroc, va ser que dues persones homosexuals es van ajuntar, millor dit amagar-se de l'estat, perquè hi està prohibit formar matrimonis homosexuals. En ser descoberts, van ser jutjats amb pena de mort, i tot l'estat hi va estar d'acord. Per mi, va ser una injustícia molt greu, de què tard o aviat s'arrepentiràn.