Quan parlem de la lliure elecció, ens referim a que les persones, siguin del sexe femení o masculí, són lliures de triar la persona amb qui volen formar un matrimoni. A continuació tenim l'article 16 de la Declaració Universal dels Drets Humans, que fa referència a la lliure elecció:
Article 16
1. Els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motius
de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de drets iguals
pel que fa al casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució.
2. Només es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos.
3. La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la
societat i de l'Estat.
Pel que fa al compliment d'aquest article a Espanya, crec que es compleix en la majoria de les zones, ja actualment no veiem tants casos d'incompliment. No obtant això, en molts altres països no es compleix, ja que en molts d'aquests els pares tenen un paper principal, i els fills sempre han de ser obedients, sinó es consideren mal criats, i que ha han sortit del control dels pares, especialment les noies. En aquests països, arriben els casos fins que les noies no veuen el suposat marit fins el dia del casament. Amb aquest comportament estic completament i radicalment en contra. Tot i així, conec casos que els va molt bé la vida després de que s'hagin casat de la manera que he comentat anteriorment, és a dir, que no sempre té resultats negatius.
Crec que els països que tenen aquest tipus de "problema", haurien d'adoptar mesures més resistents que les que fan ara, per impedir aquest tipus d' "esclavitud" de la lliure elecció de les persones, per triar la parella, que suposadament, ha de durar tota la vida (o en la meva opinió tota l'eternitat). Però moltes vegades, aquests països passen de llarg d'aquestes situacions, i no les dónen importància. Però en realitat mereixen que les féssin cas, i que hi actuïn amb tota la responsabilitat, i sobre tot, conscienciar els pares.
La religió cristiana no admet matrimonis homosexuals, ni tampoc la musulmana, i diuen que és un pecat molt gros, i que mereix la pena de mort.
Un cas que va passar al marroc, va ser que dues persones homosexuals es van ajuntar, millor dit amagar-se de l'estat, perquè hi està prohibit formar matrimonis homosexuals. En ser descoberts, van ser jutjats amb pena de mort, i tot l'estat hi va estar d'acord. Per mi, va ser una injustícia molt greu, de què tard o aviat s'arrepentiràn.
divendres, 23 d’abril del 2010
divendres, 16 d’abril del 2010
10.- MATRIMONIS HOMOSEXUALS a Espanya
Actualment, el matrimoni homosexual és totalment legal a vuit països: Bèlgica, el Canadà, Noruega, Espanya, Portugal, els Països Baixonsr Estat a legalitzar el matrimoni homosexual, Espanya va ser el primer Estat a reconèixer-ne tots els drets, incloent-hi el dret d'adopció, sota els mateixos termes i sota la mateixa llei.
Són legals en Espanya des del 3 de juliol del 2005. Aquests matrimonis poden adoptar i tenir fills en les mateixes condicions que un matrimoni heterosexuals des de la sortida d'aquesta llei.
En la meva opinió personal, crec que cada persona té el dret de triar la persona amb qui vol formar un matrimoni, i això no ha de dependre de que si és del sexe femení o masculí, ja que majoritàriament, la tria es fa a través un procès psicològic, i no perquè la persona hagi decidit formar un matrimoni amb el mateix sexe.
Però per tenir fills, ja no estic gaire d'acord (ja siguin adoptats, o d'una persona de la parella); ja que el fill tard o aviat preguntarà per la raò de tenir dos pares del mateix sexe, tot i que el comportament d'un potser serà com més matern, o de tots dos, o d'un més patern. Però si decideixen tenir fills, i estan conscients de la responsabilitat i l'obligació que els portarà, i ja tenen una estratègia per fer-ho, ho toleraria. Però sempre ha de ser una opció personal, tot i que la meva cultura no ho accepta de cap de les maneres, i castiga la gent que ho fa.
Són legals en Espanya des del 3 de juliol del 2005. Aquests matrimonis poden adoptar i tenir fills en les mateixes condicions que un matrimoni heterosexuals des de la sortida d'aquesta llei.
En la meva opinió personal, crec que cada persona té el dret de triar la persona amb qui vol formar un matrimoni, i això no ha de dependre de que si és del sexe femení o masculí, ja que majoritàriament, la tria es fa a través un procès psicològic, i no perquè la persona hagi decidit formar un matrimoni amb el mateix sexe.
Però per tenir fills, ja no estic gaire d'acord (ja siguin adoptats, o d'una persona de la parella); ja que el fill tard o aviat preguntarà per la raò de tenir dos pares del mateix sexe, tot i que el comportament d'un potser serà com més matern, o de tots dos, o d'un més patern. Però si decideixen tenir fills, i estan conscients de la responsabilitat i l'obligació que els portarà, i ja tenen una estratègia per fer-ho, ho toleraria. Però sempre ha de ser una opció personal, tot i que la meva cultura no ho accepta de cap de les maneres, i castiga la gent que ho fa.
dijous, 15 d’abril del 2010
9.- LA POLIGÀMIA I LES CONDICONS PER CASAR-SE
La legislació en la majoria dels països occidentals, no reconeixen el matrimoni polígam (incloent Espanya). No obstant això, part dels Estats Units encara criminalitza estils de vida polígama per lleis originades en postures anti-mormóniques, però que avui difícilment es fan complir.
Però en els països islàmics, sí que és permés el cas de políginia ( un marit amb més d'una dona, i no al revès), degut a que els musulmans consideren que un home té el dret de fer-ho, per raons religioses i ètiques.
Ara anem a parlar del matrimoni:
-Què és el matrimoni?
(1)EMANCIPATS: els que ja no viuen amb els pares, i que tampoc depenen econòmicament d'ells. Aquests han de tenir més de 14 anys, i menys de 18 anys. Els que tenen entre 14 i 16 anys, perquè es puguin emancipar, han de ser aprovats pel jutge, i els pares els han d'autoritzar. No obstant això, el jutge té la decisió final. Els que tenen entre 16 i 18 anys, només han de ser aprovats PELS PARES. El fet d'emancipar-se porta una gran responsabilitat a la persona, perquè a més de que ja no depèn dels pares, tindrà nous drets i noves obligacions com una persona major d'edat.
(2) Són dels qui descèn una persona. En fer un arbre geològic, són tots aquells que queden en línea recta amb la persona que es volgui casar, incloent aquells que sigui adoptats, perquè el jutge els considera parents en línea recta.
(3) ELS COL·LATERALS FINS EL TERCER GRAU: són els parents amb qui no et pots casar. Que són: oncles, ties, germans i germanes. Fins els oncles es considera de tercer grau, però fins els cosins, ja és de quart grau, o sigui que sí que et pots casar amb ells. En alguns casos el jutge decideix si és convenient casar-te amb alguns d'ells.
Però en els països islàmics, sí que és permés el cas de políginia ( un marit amb més d'una dona, i no al revès), degut a que els musulmans consideren que un home té el dret de fer-ho, per raons religioses i ètiques.
Ara anem a parlar del matrimoni:
-Què és el matrimoni?
És la unió de dues persones d'acord amb el que preveu la llei, per la qual es crea un vincle de vida en comú del què es deriven conseqüències jurídiques d'àmbit personal i econòmic.
Els cònjuges tenen en el matrimoni els mateixos drets i deures; han de respectar-se i ajudar-se mútuament i actuar en interès de la família.
-Qui pot contreure matrimoni?
Qualsevol ciutadà té dret a contreure matrimoni conforme a les disposicions que conté el Codi civil, tant dins com fora de l'Estat espanyol, davant de l'autoritat judicial o del funcionari designat o davant de l'alcalde autoritzat pel jutge, o en la forma religiosa legalment prevista.
No poden contreure matrimoni:
- Els menors d'edat no emancipats (1)
- Les persones que estiguin lligades amb vincle matrimonial
- Els parents en línia recta per consanguinitat o adopció (2)
- Els col·laterals per consanguinitat fins al tercer grau. Amb tot, el jutge de primera instància pot dispensar d'aquest impediment amb justa causa i a instància de part (3)
- Els condemnats com a autors o còmplices de la mort dolosa del cònjuge de qualsevol d'ells. No obstant això, el Ministeri de Justícia pot dispensar d'aquest impediment a instància de part.
(1)EMANCIPATS: els que ja no viuen amb els pares, i que tampoc depenen econòmicament d'ells. Aquests han de tenir més de 14 anys, i menys de 18 anys. Els que tenen entre 14 i 16 anys, perquè es puguin emancipar, han de ser aprovats pel jutge, i els pares els han d'autoritzar. No obstant això, el jutge té la decisió final. Els que tenen entre 16 i 18 anys, només han de ser aprovats PELS PARES. El fet d'emancipar-se porta una gran responsabilitat a la persona, perquè a més de que ja no depèn dels pares, tindrà nous drets i noves obligacions com una persona major d'edat.
(2) Són dels qui descèn una persona. En fer un arbre geològic, són tots aquells que queden en línea recta amb la persona que es volgui casar, incloent aquells que sigui adoptats, perquè el jutge els considera parents en línea recta.
(3) ELS COL·LATERALS FINS EL TERCER GRAU: són els parents amb qui no et pots casar. Que són: oncles, ties, germans i germanes. Fins els oncles es considera de tercer grau, però fins els cosins, ja és de quart grau, o sigui que sí que et pots casar amb ells. En alguns casos el jutge decideix si és convenient casar-te amb alguns d'ells.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
