8.- SOCIALITZACIÓ

Tinc 40 anys, un fill de 14 anys i una filla de 5 anys. Una situació bastant difícil. Aquests fills han de rebre la millor educació possible, tan per part dels pares, com de l'escola.

La socialització és el procés mitjançant un individu adquireix les normes de conducta, els valors imperants i la cultura d'un determinat grup social. És de durada variable, però majoritàriament el procés es concentra en els primers anys de vida, quan hi ha més aprenentatge per imitació. Després queda integrat dintre l'educació.

Amb la socialització es produeix la transmissió dels diferents rols i creences entre generacions, tot i que no exclou el canvi social. Els agents de socialització poden ser molt diversos: família, escola, mitjans de comunicació...

Pel que fa a la nena de 5 anys, és més fàcil la seva socialització perquè encara és petita, s'hi pot influenciar i manipular més fàcilment. És molt important la meva figura, perquè a través d'aquesta li passo valors positius o negatius, depèn del meu comportament. Li intentaria donar tot el suport que podria, criar-la amb la millor manera,... També és molt important el tema de les amistats, perquè les amistats influeixen molt en el comportament de les persones, siguin grans o petites, però també li deixaria una marge de llibertat. Pel que fa als programes de televisió, podria controlar-la més que no pas a una persona major. Li determinaria els programes que pugui veure, i els que no, i sempre demanant la seva opinió. Li deixaria veure principalment programes infantils, didàctics,... amb la condició de que els miri en un lloc on jo la podria veure. També la deixaria conectar-se a internet amb un horari fix, i també la controlaria molt, perquè internet és un accés a tota la informació necessària, però també és un lloc molt perillós. El que tinc molt clar que faria segur és ser una amiga seva, la intentaria comprendre psicològicament, i ajudar-la en qualsevol fet que la preocupi. A l'escola sempre seguiria la seva actitud, les seves notes, els exàmens que li toquen per fer, ... També aniria temporalment a parlar amb la seva professora o professor per pregunta per la seva evolució. Un altre fet de què la majoria no se n'adonen, però que és molt important, és demanar la seva opinió de qualsevol tema relacionat amb la seva vida, o amb el seu entorn.

Quan parlem d'un fill de 14 anys, la situació canvia. Ja no tindria el mateix comportament com el que tenia amb la filla de 5 anys. La seva socialització dependria de la seva conformitat o rebuig als aspectes que a mi m'agradaria que assimilés per ser una bon ciutadà o persona. El tema de la televisió és una mica complicat, perquè li hauria de deixar una certa autonomia per triar els programes que més li interessen, però també controlar-lo perquè un adolescent sempre està en situació de canvi, ja sigui físic o psicològic. Amb l'ordinador ja no sabria què fer, perquè segur que tindria un a la seva habitació, i per instal·lar una càmera culta per controlar-lo ja no seria possible, però intentaria aconsellar-li els accessos que millor li podrien ajudar, i també li deixaria tenir una mica de llibertat personal. Sempre controlaria els progrés a l'escola, aniria a parlar amb el professors, ajudar-lo si necessita, preguntar per el seu comportament,... Pel que fa a les amistats, li deixaria llibertat per triar, amb la condició de que després el pugui controlar amb qui va, amb qui surt, a on van, què fan... perquè com he dit abans, les amistats influeixen en la persona amb un grau elevat. Amb aquest adolescent intentaria tenir més contacte, donar-li més temps,... perquè està experimentant canvis que el podrien afectar la resta de la seva vida, per això necessita que algú el vagi aconsellant el què és més correcte per ell, i el que no, intentar explicar-li les raons per les quals no és correcte. En fi, ser una amiga íntima a qui podria tenir una confiança total. Però penso que seria difícil socialitzar-lo en aquesta edat, perquè la cria s'ha de fer des de ben petit, i no fins a aquesta per raons de temps.