8.- SOCIALITZACIÓ

Tinc 40 anys, un fill de 14 anys i una filla de 5 anys. Una situació bastant difícil. Aquests fills han de rebre la millor educació possible, tan per part dels pares, com de l'escola.

La socialització és el procés mitjançant un individu adquireix les normes de conducta, els valors imperants i la cultura d'un determinat grup social. És de durada variable, però majoritàriament el procés es concentra en els primers anys de vida, quan hi ha més aprenentatge per imitació. Després queda integrat dintre l'educació.

Amb la socialització es produeix la transmissió dels diferents rols i creences entre generacions, tot i que no exclou el canvi social. Els agents de socialització poden ser molt diversos: família, escola, mitjans de comunicació...

Pel que fa a la nena de 5 anys, és més fàcil la seva socialització perquè encara és petita, s'hi pot influenciar i manipular més fàcilment. És molt important la meva figura, perquè a través d'aquesta li passo valors positius o negatius, depèn del meu comportament. Li intentaria donar tot el suport que podria, criar-la amb la millor manera,... També és molt important el tema de les amistats, perquè les amistats influeixen molt en el comportament de les persones, siguin grans o petites, però també li deixaria una marge de llibertat. Pel que fa als programes de televisió, podria controlar-la més que no pas a una persona major. Li determinaria els programes que pugui veure, i els que no, i sempre demanant la seva opinió. Li deixaria veure principalment programes infantils, didàctics,... amb la condició de que els miri en un lloc on jo la podria veure. També la deixaria conectar-se a internet amb un horari fix, i també la controlaria molt, perquè internet és un accés a tota la informació necessària, però també és un lloc molt perillós. El que tinc molt clar que faria segur és ser una amiga seva, la intentaria comprendre psicològicament, i ajudar-la en qualsevol fet que la preocupi. A l'escola sempre seguiria la seva actitud, les seves notes, els exàmens que li toquen per fer, ... També aniria temporalment a parlar amb la seva professora o professor per pregunta per la seva evolució. Un altre fet de què la majoria no se n'adonen, però que és molt important, és demanar la seva opinió de qualsevol tema relacionat amb la seva vida, o amb el seu entorn.

Quan parlem d'un fill de 14 anys, la situació canvia. Ja no tindria el mateix comportament com el que tenia amb la filla de 5 anys. La seva socialització dependria de la seva conformitat o rebuig als aspectes que a mi m'agradaria que assimilés per ser una bon ciutadà o persona. El tema de la televisió és una mica complicat, perquè li hauria de deixar una certa autonomia per triar els programes que més li interessen, però també controlar-lo perquè un adolescent sempre està en situació de canvi, ja sigui físic o psicològic. Amb l'ordinador ja no sabria què fer, perquè segur que tindria un a la seva habitació, i per instal·lar una càmera culta per controlar-lo ja no seria possible, però intentaria aconsellar-li els accessos que millor li podrien ajudar, i també li deixaria tenir una mica de llibertat personal. Sempre controlaria els progrés a l'escola, aniria a parlar amb el professors, ajudar-lo si necessita, preguntar per el seu comportament,... Pel que fa a les amistats, li deixaria llibertat per triar, amb la condició de que després el pugui controlar amb qui va, amb qui surt, a on van, què fan... perquè com he dit abans, les amistats influeixen en la persona amb un grau elevat. Amb aquest adolescent intentaria tenir més contacte, donar-li més temps,... perquè està experimentant canvis que el podrien afectar la resta de la seva vida, per això necessita que algú el vagi aconsellant el què és més correcte per ell, i el que no, intentar explicar-li les raons per les quals no és correcte. En fi, ser una amiga íntima a qui podria tenir una confiança total. Però penso que seria difícil socialitzar-lo en aquesta edat, perquè la cria s'ha de fer des de ben petit, i no fins a aquesta per raons de temps.

7.- EL RACISME i l'etnocentrisme

Generalment el racisme es dóna en tots els llocs del món, independentment de la seva cultura, de les seves creences,... Per això tampoc és un fet anormal que es dongui el cas en el país que sigui.
Potser es dóna amb més freqüència als països més desenvolupats, perquè podriem dir que són més etnocèntrics , que només els agrada ser envoltats per la seva cultura, i que es creuen que són superiors,... I per manifestar el seu descontentament piquen, insulten, agredeixen...
Aquest conducte pot ser resultat de diversos factors, que enumeraré uns quants a continuació:

- La feina és una causa prou important perquè els autòctons es queixin. Com més immigrants hi hagin, com més dificultats per trobar feina. Perquè el principal objectiu dels immigrants és treballar, aconseguir diners, viure amb condicions... Tots aquests factors originen un cert malestar per les persones autòctones.

- Un altra causa que la considero importantíssima és "el desconeixement de la cultura dels immigrants, i els seus costums". Si no estan ben informats de la gent nova que arriba, no poden jutjar sobre ella.

- Creure's superiors a totes les altres cultures és una altra causa que deixa una certa distància entre els autòctons i els immigrants. Creuen que totes les altres cultures són inferiors a la seva.

- No volen que l'altra gent escampés la seva cultura, la seva religió, les seves idees... perquè creuen que aquestes podrien influir en la seva. També creuen que com aquests valors no haurien d'existir perquè els seus són els millors i els insuperables.

Tots aquests malentesos ( els dic així perquè la majoria ho són) es poden solucionar d'alguna manera.
Per trobar una solució s'han d'unir els dos bàndols, han de poder parlar, opinar i junts jutjar. S'han de poder respectar, i no estigmatitzar un bàndol per part de l'altre, i tampoc generalitzar. Un dels erros més greus que es cometen és basar-se en un exemple de l'altre grup, i tots els aspectes positius o negatius que té, passen a tot el grup.
Els immigrants també han de fer un esforç per arreglar la situació, no han de culpar tot als autòctons, i tampoc han de quedar marginats, i després dir que no els accepten.
Fer activitats en comú també seria una bona solució per apropar-se l'un a l'altre. Així es comparteixen sentiments, emocions, idees...
També és molt important treballar la tolerància amb els fills des de ben petits, així creixen amb la idea de ser tolerant amb qualsevol.

6.- TOLERÀNCIA I MORALITAT

Tolerància i moralitat.
Al principi ens sembla que aquestes dues paraules no tenen res a veure entre elles, per això primer anem a veure el seu significat literal:
- Tolerància: és una actitud respectuosa cap a les opinions, sentiments o els actes d'altres persones, encara que no coincideixin amb els propis.
- Moralitat: és la conformitat amb els costums que es consideren bons.

La tolerància hauria de ser present en la moral d'una persona, en les seves conductes cap a les altres persones, en poder conviure amb l'altra gent,...

Uns dels valors que no és meu i que crec que és tolerable és que un noi i una noia tinguin una relació sexual abans del matrimoni. La veritat és que si em preguntessin, perquè no ho comparteixo, diria perquè he crescut, i m'he criat amb aquesta idea de que aquestes relacions es deixen fins al matrimoni. Però al mateix temps ho tolero, perquè crec que és una llibertat personal, que cadascú pot triat el que li agrada més, i el que no, ho deixa.

Un altre valor que jo tolero, tot i no ser meu, és posar roba curta, estreta i provocant. Per això sí que tinc raons perquè no ho faci. Primer: perquè la meva religió no m'ho permet. Segon: perquè he estat educada en un àmbit, en què això no s'accepta, ni es tolera. I a més a més no m'agrada pel fet de que sigui provocadora. Ho tolero perquè en la meva opinió cadascú és lliure de posar-se el que li agrada més, i el que li és més còmode.

El valor que ve a continuació no és que sigui tolerable del tot, però que depèn de la mentalitat de la persona, i del que vol aconseguir amb aquest. És beure. Em refereixo a que si beu massa, fins el punt de no ser conscient del seu voltant. És perillós per la salut de la persona, i suposant que aquesta ja n'està assabentada. Ho tolero perquè també és una llibertat personal. A mi personalment no m'agrada gent, perquè només la seva olor ja me mareja, i també la meva religió m'ho prohibeix.

Els valors intolerables són aquells que no han de ser permesos de cap manera. A continuació venen uns quants exemples:

La violència de gènere és un valor intolerable. No es poden violar els drets d'una persona pel fet de que sigui d'un sexe determinat. En alguns països, i referint a les dones, hi segueix existent aquest fet públicament, o sigui que tenen molt clar que les dones no tenen el mateix valor que els homes. Això depèn de la cultura i també de la religió.

També és un valor intolerable la marginació d'una persona pel fet de que sigui d'una cultura, raça, religió... determinades. Totes les persones són iguals, ja siguin negres, blanques, musulmanes, cristianes... I no trobo lògic que alguns tipus de persones no vulguin saber res d'aquells que es troben al seu voltant perquè siguin per exemple musulmans, i només es centri en el seu propi món, perquè saber més d'altres cultures enriqueix els mateixos coneixements.

5.- VALORS MORALS

Valors morals. Són els valors que han de mantenir totes les societats, i que siguin positius, no pas al revés, i que siguin adequades per totes les cultures.
Són valors morals la llibertat, la igualtat de gènere, el dret a no ser jutjat amb pena de mort, el dret a una alimentació correcta, ...

A continuació explicaré uns quants, i que en principi són uns dels més importants.

Un problema que actualment preocupa és l'analfabetització. Es dóna molt el cas als països subdesenvolupats, pel fet de ser pobres, i per falta de recursos.
Seria un valor moral que tothom sàpiga llegir i escriure.
Aquest problema és molt vigent avui dia, sí que hi ha persones i organitzacions que lluiten perquè aquest problema desaparegui, però hi ha altres que prefereixen que la gent sigui analfabeta i desinformada. Un exemple són alguns polítics, perquè així poden fer el que volen amb el poble i el país, i no em sembla correcta, però és un cas a part.

Un dels valors morals més importants és la igualtat de gènere.
En molts països la desigualtat de gènere és un fet normal, ja que tenen decidit que el sexe femení és inferior al masculí, i sigui el que sigui. En aquests països moltes vegades les dones superen els homes en molts àmbits, i amb molt d'èxit, però no ho reconeixen. I una cosa que trobo que és curiosa, és que a vegades les dones dissimulen que tenen capacitats superiors als dels homes, i això només vol dir que elles accepten el seu estat. Em sembla impertinent, perquè diuen que volen una igualtat de gènere, però si no hi contribuien, com la volen aconseguir?
Bé. Tot i així el sexe d'una persona no ha de ser una característica per rebutjar-la o inferiorar-la, tothom ha de tenir els mateixos drets, ja siguin socials, econòmics o polítics.
Sempre dic: per aconseguir-la només hem d'igualar dues dos plats d'una balança, en què una pesa més que l'altre.

Una alimentació correcta també és un valor moral.
Els pares sempre es preocupen perquè els seus fills no es quedin amb gana. Per a alguns és possible, però per a altres és quasi impossible aconseguir un tros de pa per calmar la gana, o fins i tot un glop d'aigua per la sed.
Crec que tenim tendència a dir que els principals afectats són el països subdesenvolupats, com alguns d'Àfrica (o quasi tots), altres d'Àsia, ... I sempre ens oblidem d'aquells dels mateixos països desenvolupats, amb tecnologies ultra modernes, aquells que dediquen els molts recursos econòmics que tenen per millorar i fer bombes atòmiques... I jo em pregunto: amb aquests procediments volen millorar el país, la situació de la gent o per tenir poder mundial?
Majoritàriament l'última opció, i això porta el país cap a un deteriorament referint-nos a la població; perquè existeix algun país sense una base important de població?
I ara pensem: si dediquessin aquells recursos per habitatges per pobres, per menjar, per tirar la població del país endavant, i després pensessin els altres objectius que tenen, així no farien millor?
Ara ens hem endinsat en un altre tema que per desenvolupar-lo necessitaríem temps i espai infinits.
Tornant al nostre valor moral: és un dret per tothom, i tothom ha de contribuir per tirar-lo endavant.


Amb aquests valors morals en principi hi ha d'estar d'acord tothom, perquè són imprescindibles en la nostra vida quotidiana.
L'alfabetització: tothom ha d'estar ben informat, i tothom deuria tenir la mateixa idea.
La igualtat de gènere: segur que algú hi estarà en contra, perquè depèn de la ideologia de cadascú, la societat en què s'ha educat,... però igualment tothom hi ha de votar.
L'alimentació: es pot viure sense menjar?

4.- SOCIETAT SENSE CONFLICTES

Una societat és el conjunt ampli de persones que viuen juntes amb unes mateixes normes, uns mateixos costums, una determinada organització, etc. Però a vegades la gent que forma aquesta societat no s'entèn per alguns motius, o no està d'acord sobre alguna norma, institucio, etc.

Hi ha persones que diuen que aquests desacords es poden resoldre, i altres diuen que no.
D'això en diem conflictes. I la pregunta és:"podria existir una societat sense conflictes?".
Jo personalment crec que no, perquè aquests també són un punt de relacions humanes, en què un no s'entén amb un altre.

Una societat sense conflictes, és una societat sense vida, sense relacions, sense alguna variable que pugui donar sentit a la vida.

Amb els conflictes hi ha més competició, més ganes per seguir endavant, i superar els altres.

Potser que hi ha conflictes que sí que es poden evitar, però d'altres que impossible.

Conflictes que es poden evitar: entre els alumnes d'una mateixa classe, entre un professor i un alumne, entre països (em semblen inexplicables), entre veïns, etc.

Tots aquests són molt senzills que es poden resoldre parlant, no violentment, i com aquests hi ha molts altres més.

També hi ha conflictes que no es poden evitar, que crec que podria raonar. Hi ha exemples com: entre un matrimoni, perquè crec que certes diferències dónen més sentit a la seva vida; un altre és entre els diplomàtics: actualment crec que no es podria evitar, perquè sempre un intenta defensar la seva idea i dels que presenta, argumentar amb les seves raons.

Bé. Aquesta és la meva opinió, podrien existir moltes altres, i que les respecto.